L’escola és també un lloc: aquell on es cultiva l’ànima mitjançant l’atenció a les coses del món.
Josep Maria Esquirol,
L’escola de l’ànima: de la forma d’educar a la manera de viure.
En els darrers anys hem estat testimonis dels següents fenòmens:
1. Creixent proliferació d’ideologies xenòfobes i racistes, no només al nostre territori sinó arreu d’altres països (on es produeixen guerres, situacions d’apartheid i genocidis) que tenen un reflex a les nostres aules en forma d’actituds agressives i discriminatòries entre els alumnes.
2. Degoteig constant de violències masclistes i transfòbiques que sembla no tenir aturador i que també tenen un impacte en les relacions entre els estudiants del nostre centre.
3. Proliferació de problemes de salut mental entre els joves, relacionats entre altres factors, a conflictes familiars i a situacions d’assetjament, en els que, en qualsevol cas, la violència verbal i/o física està implícita.
Aquesta suma de fenòmens té un impacte en la visió del món i la sensibilitat dels joves, just en un moment en què la seva formació com a persones, professionals i futurs membres de la societat adulta s’està definint.
I és per això, que volem dotar-los d’eines per promoure el respecte i la convivència. En conseqüència, el claustre de l’EMAD de la Garriga es posa d’acord, per tal que el nostre centre es posicioni com a escola per la pau.
DEFINICIONS:
Entenem la pau com “el procés de realització de la justícia en els diferents nivells de la relació humana. És un concepte dinàmic que fa aflorar, i ens convida a afrontar i resoldre els conflictes de forma no violenta (física o verbal), i el fi de la qual és aconseguir l’harmonia de la persona amb si mateixa, amb la natura i amb les altres persones”.
Entenem la cultura de pau com aquella situació social de justícia generalitzada, en la que totes les persones tindrien les necessitats bàsiques cobertes i els drets humans garantits; en la que les relacions entre les persones i entre aquestes i el seu medi es desenvoluparien amb respecte i harmonia; en la que les decisions que ens afecten col·lectivament, es prendrien de forma democràtica; i en la que es vetllaria constantment per mantenir aquestes condicions de seguretat humana i global. Tot plegat requereix un canvi profund de valors socioculturals molt arrelats, sovint no explicitats, i és per això que parlem d’un procés llarg i en construcció permanent.
IMPLICACIONS PEDAGÒGIQUES:
Som escola per la pau i per arribar-hi partim del nivell microsocial al macrosocial, des de l’individu al col·lectiu tot revisant les relacions interpersonals que hi ha a l’escola.
Formem persones que tinguin:
- Habilitats per analitzar, entendre i transformar de manera no violenta i creativa els conflictes en l’àmbit microsocial. Habilitats per a la convivència pacífica.
- Capacitat per entendre les relacions, les estructures i els conflictes macrosocials d’un món complex i canviant; capacitat per accedir a la informació de manera crítica i efectiva en un món globalitzat, tecnificat i mediàtic; capacitat per posicionar-se i actuar críticament i creativament davant els conflictes macrosocials.
- Capacitat per relacionar les causes dels conflictes micro i macro i establir les actituds i valors que cal exercir en ambdues situacions.
- Capacitat per construir un sistema de valors propi sobre la base dels valors universals de la pau i els drets humans
Per tant, posem èmfasi amb els diferents nivells de relació. Des de com ens respectem com a individu i com ens relacionem entre iguals. Com podem millorar el diàleg i les diferents opinions amb respecte i de forma no violenta tot sabent escoltar i acceptar la diferència sense imposar ni menysprear.
Els diferents nivells relacionals:
- Docent amb si mateix/a
- Claustre.
- Tutor/a – alumne / grup classe.
- Docent – alumne /grup classe.
METODOLOGIA:
- Definir què és violència, quins tipus de violència coneixem, quins tipus de violència patim i quins ens resulten aliens, però hauríem de conèixer.
- Posar en pràctica la creativitat i no-violència en la vida diària i treballar com ens relacionem amb les persones i els conflictes
- Partir d’enfocaments positius, no pot limitar-se a parlar d’allò que no volem que torni a passar com els conflictes, sinó d’allò que volem que passi i que, per tant, hem de construir la cultura de la pau.
- Enfocament socioafectiu i problematitzant, que podem definir com aquell “desenvolupament conjunt de la intuïció i de l’intel·lecte encaminat a desenvolupar en els alumnes una més plena comprensió tant de si mateixos com dels altres, mitjançant la combinació de les experiències reals i de l’anàlisi.” (UNESCO, 1983. a:105)
- Importància del professorat com a mitjà educatiu, com a model transmissor de valors, de maneres de relacionar-se, etc.
- Es fa necessària la coherència entre la forma d’educar i la forma de viure.
Educar per a la pau exigeix un compromís de l’educador dins i fora de l’aula.
EIXOS de TREBALL:
1_Educació en el conflicte:
Incorpora i promou formes no violentes de transformació de conflictes. Treballa continguts cognitius per entendre la dinàmica dels conflictes i conèixer els principals conflictes mundials. Treballa, a més, continguts afectius i procedimentals, i habilitats perquè cada persona sigui capaç de respondre positivament i amb creativitat als conflictes en els quals participa. Aprofita els conflictes que apareixen en la vida quotidiana de l’escola i l’aula per analitzar-los, prendre-hi posició, i transformar-los amb creativitat i sense violència, per tal de dur a la pràctica un aprenentatge vivencial i participatiu per als alumnes, i una cultura de la pau al centre. L’educació per al conflicte es planteja estretament vinculada a l’educació per a l’obediència crítica.
2_Educació en les emocions
És important ser capaç d’identificar les pròpies emocions, reconèixer-les i expressar-les, així com reconèixer i sostenir les dels altres. La transmissió cultural d’aquestes capacitats al nostre país és força pobra, encara més marcat en persones socialitzades com a homes. Cal donar eines a nois i noies per poder conviure de manera saludable amb les pròpies emocions.
3_Educació en l’expressió i la creativitat
Educar per desenvolupar les possibilitats expressives i creatives dels nois i noies, facilita una comunicació rica i promou la capacitat de trobar solucions als problemes des d’una actitud flexible, fluida, oberta i perseverant.
4_L’educació per a la diversitat
Si considerem la dignitat humana com un valor fonamental, i el conflicte com un element enriquidor, font d’evolució personal i col·lectiva, pren relleu la necessitat d’aprendre a conviure en la diversitat. La diversitat implica contrast i divergències, i per tant és font de conflictes que caldrà treballar. Conviure amb la diversitat de manera pacífica implica haver
d’utilitzar constantment habilitats de transformació no violenta de conflictes.
5_L’educació per als drets humans
És important conèixer els drets humans com a esforç per avançar vers una ètica global de la pau i com a instrument de defensa de la pau universal. És important que des de tots els països es facin esforços per incorporar-los en la cultura de tota la ciutadania (sobretot dels joves) i per promoure el debat.
6_L’educació Intercultural
Aquesta respon a la necessitat d’integrar persones procedents de diferents tradicions culturals que, però, comparteixen un mateix territori; que conviuen en una mateixa societat i que, per tant, participen d’una mateixa cultura, la qual–en siguin conscients o no- construeixen conjuntament. Actualment, el punt clau de la temàtica educativa és la necessitat de donar resposta a una nova realitat sociocultural que emergeix a diverses zones i barris del nostre país. L’educació per al conflicte i per a la diversitat en són la base.
7_L’educació per a la comprensió del món
Vetlla per facilitar la comprensió internacional, tan necessària en el marc de la creixent mundialització. És imprescindible, malgrat la complexitat, que la ciutadania entengui les dinàmiques de la globalització, el complex armamentístic-industrial, el sistema de Nacions Unides, etc. La pedagogia de la pau fa esforços per investigar noves maneres de facilitar-ne la comprensió a grans i petits.
8_L’educació per al desenvolupament
Necessària per entendre els mecanismes responsables de què convisquem moltes persones amb pocs recursos i poques amb molts. Permet entendre i prendre consciència de les desigualtats i les injustícies originades pel mal repartiment dels recursos en l’àmbit mundial, i els mecanismes pels quals moltes persones no tenen les necessitats bàsiques cobertes. A partir d’aquí, cerca poder avançar en una cultura de la pau. També promou el valor de la solidaritat.
9_L’educació mediambiental i el respecte de la vida en general
Necessària per aprendre a valorar i a buscar formes per garantir els recursos naturals, la biodiversitat, per al desenvolupament de totes les persones i dels éssers vius ara i en el futur. Necessària també per aprendre a respectar i conviure amb altres espècies. Finalment, necessària per entendre la crisi ambiental actual.
10_La coeducació
Necessària per establir relacions justes i respectuoses entre gèneres més enllà d’estereotips, terres enganxosos i sostres de vidre. També més enllà de totes les diferències entre persones
Proposem visibilitzar a les xarxes i a la web que som escola per la Pau
QUÈ FEM QUAN APAREIX UN CONFLICTE SOBRE EL QUAL ENS VOLEM POSICIONAR O VOLEM FER ALGUNA ACCIÓ REIVINDICATIVA O DE SUPORT?
Acordem que quan alguna de les integrants del claustre tingui la necessitat o vulgui posicionar-se sobre algun conflicte o situació que vulneri els drets humans (guerres, genocidis…) seguirem els següents passos:
- cal fer arribar a la comissió de coeducació un petit text explicant el tema i també quines accions o activitats es proposen fer (unes 10/15 línies) La comissió valorarà si cal portar-ho al claustre per sotmetre-ho a votació.
- els temes que es portin al claustre es compartiran amb el professorat uns dies abans dels claustres, s’exposaran, i no s’obrirà debat sobre el tema, sinó que es farà una votació.
- si surt una majoria a favor es duran a terme les accions proposades per les persones que vulguin fer-les.
- votar a favor no implica haver de participar en les accions, sinó simplement que hi donem suport.